He explicat i escrit moltes vegades que, si ho analitzem detingudament, veurem que les persones, per seguir vivint, necessitem exclusivament rebre del nostre entorn dues coses: energia i informació. Sembla una simplificació, però no ho és.

L’energia que contenen els aliments ens permet mantenir vives les nostres cèl·lules i dona força als nostres músculs.(L’oxigen que respirem ens permet alliberar aquesta energia continguda en els aliments i sintetitzar la matèria orgànica). L’energia que aprofitem extreta d’altres fons externes ens permet coure els aliments, veure-hi de nit, protegir-nos del fred o la calor, moure’ns d’un lloc a l’altre, o fabricar tot tipus d’eines que ens faciliten fer coses impossibles de fer amb les nostres pròpies forces. La informació que rebem de l’entorn, a través dels nostres cinc sentits, permet que les nostres neurones la processin i l’emmagatzemin; a partir d’aquestes informacions coneixem, pensem, reflexionem, decidim, sentim emocions... i estimem.

L’energia i la informació ens donen vida material i vida espiritual. No és dons d’estranyar que cada vegada que hi ha un canvi radical en les possibilitats d’accedir a més energia o bé a més informació, es produeixi un salt qualitatiu en la història de l’espècie. La domesticació del foc, l’aparició de l’escriptura, la invenció de l’impremta, la utilització dels combustibles fòssils (carbó, petroli, gas), o la digitalització de tot tipus de informació, son alguns d’aquests salts. Em quedo amb aquests dos darrers, ja que son els que ens estan afectant actualment a nosaltres.

El primer ha fet que les persones que viuen en territoris desenvolupats, reben una aportació d’energia a traves dels aliments de unes 2.500 kilocalories al dia, però en puguin utilitzar una quantitat molt més gran, ja que consumeixen, en promig, unes altres 150.000 kcal diàries que obtenen de fons externes (unes 60 vegades més!). La majoria d’aquesta energia s’obté de la combustió de matèries fòssils, gràcies al descobriment de recursos i al desenvolupament de tecnologies per transformar-la i aprofitar-la. Aquesta va ser la revolució industrial i és la societat moderna!

Més recentment, els grans progressos en les tecnologies de la microelectrònica i les telecomunicacions, juntament amb la possibilitat de codificar en forma de bits tot tipus de informació (texts, veu, música, imatges fixes, o imatges en moviment) ha fet que hagin pràcticament desaparegut els límits en la capacitat de produir, emmagatzemar, emetre, rebre, i per tant transmetre, qualsevol tipus de informació, instantàniament i a qualsevol lloc de la terra o de l’espai circumdant. Aquesta és la revolució digital i ens està portant a la societat de la informació!

La meva visió actual, que espero que compartiu, és que els habitants d’aquesta societat de principis del segle XXI ens trobem davant d’una paradoxa inquietant: estem abocats a patir una escassetat d’energia, i estem ja patint un excés de informació. Dit d’una altra manera: No podrem seguir consumint la mateixa quantitat d’energia que ara consumim; i contràriament, no podem ja “pair” (processar, filtrar, valorar, seleccionar, utilitzar...) la gran quantitat de informació que ara rebem. Ens faltarà energia i ens sobrarà informació. Hem de reaccionar davant dels dos reptes. En aquest moment no em toca parlar del segon, i per tant em limito a l’energia.

La perspectiva d’escassetat d’energia ve en primer lloc de la globalització que ha permès que cada any, dotzenes de milions de persones al món millorin la seva situació personal i familiar, i es vagin incorporant a uns nivells de vida que suposen un augment del seu consum energètic. Els 800 milions de fa 50 anys (la OCDE) arribarà aviat a més de 2000 milions. Aquesta necessitat de compartir els recursos amb més gent, es combina amb el progressiu esgotament de les reserves de combustibles, i amb el fort increment del cost d’extracció i de transformació. Tot plegat vol dir, per a nosaltres, menys disponibilitat d’energia i més cara. Afegim-hi, a més, la presa de consciència sobre les conseqüències desastroses de cremar combustibles fòssils, per la dificultat de reciclar els seus residus, les seves emissions tòxiques, i els seus efectes sobre el canvi climàtic. Vist tot plegat, i si no volem fer un pas enrere en el nostre benestar material, estem obligats a trobar una sortida que ens permeti viure amb menys energia i a obtenir-la d’altres fonts. Dit amb més rotunditat: hem d’aconseguir ser més eficients en el seu ús, i hem d’obtenir tota l’energia que sigui possible de fons renovables.

----------------------------

El llibre d’en Josep Centelles ens porta una molt bona notícia. Ens ofereix un camí de sortida, que està ben explicitat en el títol (“100% Renovables”). Ens explica que aquest objectiu ha deixat de ser una utopia, perquè tenim al nostre abast els recursos suficients, ara ja estan disponibles les tecnologies necessàries, i la transició cap al nou model és plenament viable des d’un punt de vista econòmic i financer.

Quant l’autor parla del llibre té tendència a anomenar-lo “opuscle”. Suposo que és perquè és un llibre d’una extensió curta. És cert, però això no li treu qualitat si no al contrari. Té l’extensió que ha de tenir per a una finalitat divulgativa, però suficient per explicar tot el que cal, raonar-ho i demostrar-ho, i fins i tot, cosa molt interessant, proposar un escenari per al període de transició. És evident que poden haver-hi escenaris alternatius, però el que és important és que preguem consciència que el camí està obert i el podem recórrer, per tal d’aconseguir una energia més neta, més barata, més ben distribuïda, més segura, i menys depenent de combustibles que ens hagin de venir de fora.

Per als responsables del món de l’energia, que segueixen de prop l’evolució del sector, no serà pas una sorpresa el que explica, perquè ja fa un temps que es veu venir. Però m’agradaria molt que el “llibret” servís per crear consciència entre els ciutadans de que, com en altres àrees, “un altre món és possible”. Cal saber-ho, demanar-ho, i treballar tots per aconseguir-ho.

És clar que segle XXI serà el segle de les tecnologies relacionades amb la informació i les telecomunicacions, i alhora el segle de les tecnologies de la vida i de la reproducció. Alguns diuen que la barreja del progrés en aquestes dues realitats ens estan portant a una nova etapa en el desenvolupament de l’espècie. Hi ha fins i tot qui parla de l’espècie post-humana. No estic pas en condicions de contradir aquestes afirmacions, encara que cal evitar exageracions. Però ara m’interessa cridar l’atenció sobre el fet que també ha de ser el segle de la transformació del model energètic, perquè sense energia no hi ha vida de cap tipus...

Una bona i profitosa lectura!

Joan Majó i Cruzate   (enginyer industrial)