BarcelonaWorld / Eurovegas

BarcelonaWorld / Eurovegas. M'agrada / No m'agrada. (Setembre 2012). 

Autor: Josep Centelles i Portella
Data original:    Setembre 2012          
Idioma original:  català         
Observacions:  Escrit arran de l'acceptació del projectye BarcelonaWorld al costat de Port Aventura.
Sumari:

 Vigílies de l’Onze de Setembre, i per fi, mitja bona notícia.

Eurovegas sembla que va Madrid (mala notícia per Madrid) i el Govern Mas anuncia el BarcelonaWolrd (pot ser una bona notícia).

Reacciono apressadament, cosa que no m’agrada. Ho faig forçat per l’entorn mediàtic digital. M’agrada més donar opinions més madurades, però també he d’acceptar que això de la “immediatesa de l’era digital” ja fa part del nostre món. És com les llevantades, indesitjades, però que les hem d’acceptar. Per tant, si m’ho permeteu, em reservo una segona opinió si les primeses sobre les que escric no fossin certes.

Què m’agrada de BarcelonaWorld (en comparació amb Eurovegas).

  • No hi ha especulació urbanística, els terrenys ja són propietat de La Caixa que posa en valor actius subutilitzats fins ara. No s’ha d’expropiar a ningú ni cal fer requalificacions urbanístiques. No es trenca la legalitat urbanística de Catalunya.
  • No cal fer modificacions legals en el camp social ni laboral.
  • El financerament és (diuen) amb recursos propis. No cal desviar recursos crediticis del sistema bancari europeu que haurien d’anar destinats a la petita i mitjana empresa. La Caixa (sembla ser) hi participa amb els terrenys i la part que té de Port Aventura. Esperem, així ho assegura, que no detregui recursos de les línies de crèdit tant necessàries per al empresariat productiu de Catalunya.
  • No és un monopoli per a un únic propietari com pretenia Eurovegas (veure el meu article). Recordem que Eurovegas exigia tancar la concessió de llicències a d’altres competidors (ens tractava com república bananera!). Els diferents operadors que es puguin atreure, (espero) no practicaran un urbanisme tant tancat com el de la proposta d’Eurovegas. L’operació de captar inversionistes encara està oberta i, per tant, desenganyen-nos, encara pot ser dificultosa.
  • Accés en ferrocarril ja en funcionament i posa en valor l’aeroport de Reus que ara està infrautilitzat.
  • Els terrenys ja disposen dels serveis bàsics. Ignoro com està el tema de l’aigua, però cada dia hi ha més solucions, fins i tot ecològiques, per a solucionar aquest problema. Haurem de vetllar per tal de que els costos per abastar d’aigua al complexe siguin pagats pel projecte (internalitzi els costos) i no carreguin sobre la població de l’entorn. És ben factible[1].
  • Encara que aprofita la marca “Barcelona” (que hem de cuidar amb molta cura, ja que ens ha costat molt de construir), desconcentra mínimament la pressió turística sobre l’àrea metropolitana de Barcelona (que pot ser considerada excessiva en alguns aspectes).
  • No incrementa la pressió “creuerista” a Barcelona ciutat, que penso que está al límit de la saturació per a la salut urbana de la ciutat.
  • Reticent com sóc de forma genèrica als “parcs temàtics”, la idea de les diverses zones del món, Europa, EE.UU. Rússia, Xina, Brasil i l’India, pot ser acceptable. Especialment si es recuperen les idees de fons del Fòrum 2004 (sic): Diversitat, Pau i Sostenibilitat. A fi de comptes, estem en un món globalitzat.

Què NO m’agrada de BarcelonaWorld(per ell mateix).

  • Que continuï utilitzant el joc d’atzar com a atractiu. No sóc fonamentalista, però atraure turistes amb l’esquer del joc em continua semblant una pèssima estratègia. Si i ha d’haver-hi joc, ha de ser ben limitat i molt ben reglamentat. Especialment pel que fa la publicitat i a la protecció dels potencials usuaris més febles. Algunes de les limitacions que Singapur aplica, i que Eurovegas no volia ni sentir-ne a parlar, haurien de ser presses en consideració.
  • Aquests grans multimilionaris globals (Veremonte, i el Sr. Bañuelos, una de les cent persones més riques del món, segons la revista 'Forbes') em fan més por que goig. Però, potser, com les llevantades, també són inevitables en aquest tipus de negocis. Penso que en el món de les grans finances globals no hi ha ni un pam de net, però també crec que es pot donar un marge de confiança a La Caixa que coneixent com coneix l’experiència de Port Aventura, sabrà no cometre errors ni deixar-se enlluernar per falsos profetes. Si més no, les xifres no són tan exagerades. L’historial del Sr. Bañuelos (esperem que no sigui “buñuelos”) a ben segur que no és cristal·lí, però ni de bon tros és tan penós com el del Sr. Adelson.
  • Finalment, no m’agrada inflar més el sector turístic de Catalunya. Ja he comentat en un altre article que possiblement som la regió d’Europa amb més turistes per capita. No és bo ser líders en “monocultius”. Crec en els valors de la diversitat (generadora de sostenibilitat) i per tant, no m’agrada gens que la nostra economia sigui tant dependent del turisme. La imparable crisi del petroli o qualsevol altra turbulència mundial, ens podria deixar fàcilment amb el cul a l’aire. Amb tot, si les coses es fan amb seny, sobretot, si no es subvencionen ni l’aigua ni l’energia del complexe, hem d’estar d’acord que la “percepció dels límits” no és objectiva ni pot ser rígida. Potser encara tenim marge, però hem de ser molt curosos. Hem de cuidar molt la sostenibilitat del nostre turisme.

 

Què NO m’agrada de la actuació dels nostres líders polítics davant del tema.

  • No m’agrada gens la idea subjacent de la frase de’n Mas-Colell, "la competència es la competència, y volem ser els primers". Sense atrevir-me a negar alguns valors a la competència, penso que per damunt hi ha els valors de la col·laboració. Entre persones i entre ciutats. Ja vaig denunciar en l’article “Eurovegas, la farsa de Barcelona vs. Madrid” el non sens de la competència entre Madrid i Barcelona que ens pot portar a cometre greus errors. Hem d’estar satisfets per fer la feina ben feta. No hem de provocar ni humiliar als nostres veïns (Madrid).
  • No m’ha agradat gens la reacció precipitada del Sr. Sabater (nou líder parlamentari del PSC - que encara és el meu partit-) de considerar “un fracàs” del Govern Mas el que Eurovegas es decanti per Madrid. Podia haver sigut més intel·ligent i haver dit: “felicito al Govern per haver sabut posar límits a les pretensions abusives del Sr. Adelson i em sap greu que el PP de Madrid s’hi hagi obert de cames”. Hauria quedat com tot un senyor. Ara ha fet una ridícula inauguració de la seva responsabilitat política. La gent el que vol és seriositat i lleialtat al país i a les institucions, no crítiques histriòniques, contradictòries i buides a l’adversari polític. Suposo que un dia després, quan ha conegut la proposta de BarcelonaWorld, ja deu estar ben penedit d’aquestes declaracions. A més, demostra que la “intel·ligència” del seu partit és nul·la, car, malgrat el Govern havia donat alguna pista que tenia altres propostes entre mans, ell no en sabia res. No es tracta de fomentar l’espionatge polític, però voler ser el gran líder de l’oposició i que ignori totalment el que el Govern estava pastelejant, diu molt poc a favor seu. Deu estar més preocupat pels problemes interns del partit que per l’economia de Catalunya. Esperem que canviï de xip, faci oposició constructiva i no es dediqui a baladrejar. La política és pedagogia i, per generar confiança, també cal tenir estil.

Finalment i un xic al marge, uns comentaris pels amics/gues de la Plataforma Aturem Eurovegas. En primer lloc, gràcies, moltes gràcies pel magnífic treball fet i per donar ressò als meus articles a la web. Ara però, us suggeriria que no caiguéssiu en la temptació de fer declaracions precipitades. A un moviment com el nostre no li calen aquestes presses. Certament, el present escrit l’he fet depresa i corrents especialment per a vosaltres (contradictori, oi?). Sense combregar cegament amb la proposta BarcelonaWorld, penso que hi ha diferències abismals entre els dos projectes. Espero haver-les llistat en la primera part d’aquest escrit.

Opino que la Plataforma ha de continuar defensant la protecció del Delta del Llobregat, doncs és cert que la ferida especulativa que ha obert Eurovegas és molt lletja. Em refereixo, és clar, a les corredisses que hi ha hagut per comprar terrenys. Hem de ser conscients que aquests especuladors intentaran treure partit de les seves “inversions”. Cercaran qualsevol excusa per fer pressió per aconseguir-ne la requalificació. Aquest front de lluita ja dóna bastanta feina. Jo no em distrauria amb BarcelonaWorld. No pel fet de que no estigui localitzat al Delta, sinó perquè crec que és un projecte de molt distinta naturalesa.

Josep Centelles i Portella.

7 Setembre 2012.

 


[1]              Ja existeixen tècniques de dessalinització aprofitant la pròpia energia marítima que no consumeixen energia no renovable.

 

 

 

{module Related by category|category_id=7}