La treva de la resiliència.

 LA TREVA DE LA RESILIÈNCIA   (16 Novembre 2018)

Directa i descaradament, crec que hauríem de convocar una treva que permetés en les properes setmanes aprovar els pressupostos de 2019 del Gobierno de España (Pedro Sánchez), de la Generalitat de Catalunya ( Quim Torra + Pere Aragonés) i de l’Ajuntament de Barcelona (Ada Colau). Exposo el perquè.

Aquesta és la tercera accepció que el diccionari dóna al terme RESILIÈNCIA:

3 PSIC Capacitat de l'individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.

Si enlloc d’individu hi posem “comunitat indepe també ens funciona. Estem en un entorn desfavorable i ens cal superar les circumstàncies adverses. Necessitem resiliència!

Directa i descaradament, crec que hauríem de convocar una treva que permetés en les properes setmanes aprovar els pressupostos de 2019 del Gobierno de España (Pedro Sánchez), de la Generalitat de Catalunya ( Quim Torra + Pere Aragonés) i de l’Ajuntament de Barcelona (Ada Colau). Exposo el perquè.

El PSOE de Pedro Sánchez no s’ho mereix, no ha fet cap gest. Però si som realistes, ateses les eleccions a Andalusia, tampoc en pot fer cap que valgui la pena. D’altra banda, interessos molt superiors van a favor de la treva:

  1. A la ciutadania de Barcelona, Catalunya i les Espanyes, ens van molt millor els pressupostos del PSOE (amb recolzament Podemos) que els d’un govern PP+C’s+VOX. Hi ha algú que ho dubti?
  2. No ens interessa ni un borrall que el Pedro Sánchez convoqui eleccions ara o a principis de 2019 i que guanyi un feix de vots dient: “Votadme. No he cedido ni un àpice delante los independentistas. Soy espanyol, espanyol, espanyol, ...” Fins i tot els de Polònia expliquen lo feliç que estaria Pedro Sánchez podent fer aquesta campanya. És el seu somni. Ara que s’ha vist forçat a denunciar explícitament que PP i C’s es dediquen a guanyar vots fent anti-catalanisme no té cap sentit que l’empenyem a ell a continuar practicant aquest esport (que el PSOE ja ha practicat i que li resultarà ben fàcil reincidir-hi).
  3. Els Comuns contents (no són ni de lluny els nostres enemics!) però la Colau tampoc pot fer gran cosa de nou. A partir de febrer no podrà prendre gaires compromisos de despesa. Podríem dir que se li regalen molts pocs vots.
  4. A la Generalitat ens va bé. El vice-president i Conseller d’hisenda, l’Antoni Aragonès, és d’ERC. Des de fora, l’Artur Mas i en Mas-Collell estan per la labor. Als Presidents Torra i Puigdemont no els hi fa cap gràcia, però tenen prou sentit d’estat com per entendre una treva no és la fi de l’independentisme, tot al contrari, recuperar forces i temps per ajustar estratègies compartides ens anirà molt bé a tots.
  5. Podemos encara més content, i cal recordar que és l’únic partit de les Espanyes que defensa fer un referèndum. Gairebé són els únics aliats que tenim a les Espanyes.
  6. Finalment, tornem al primer punt, el país i la ciutat ha de funcionar, oi? Amb pressupostos nous, amb tota seguretat, funcionaran millor.

La treva s’acaba una volta aprovats els pressupostos, més o menys a l’inici del judici. Mestres tant, tampoc avançaríem gens. Heu sentit a parlar de la realpolitik?

Aquesta és la meva opinió.

Pep Centelles i Portella

16 Novembre 2018

{module Related by category|category_id=8}